Els nens i nenes que començen EI anys tenen per davant tota una incògnita per descobrir: l’escola és per ells un espai nou, on hi ha unes persones que també els resulten noves i desconegudes.
Intentem posar-nos en el seu lloc i entendrel’s: en aquestes edats els agrada sentir-se en un entorn conegut i, sobretot, estar amb aquelles persones que els resulten familiars, que els fan sentir còmodes, segurs, confiats, protegits... En canvi, l’escola encara és un lloc desconegut i no saben amb què es trobaran.
Davant aquesta nova situació cada nen o nena pot reaccionar d’una manera diferent: alguns l’acceptaran de seguida, a d’altres els inquietarà. Tant en un cas com en una altre és una reacció normal.
Durant els primers dies i les primeres setmanes es dóna aquell moment difícil en què els pares marxen i els nens i les nenes es queden a l’escola. Separar-se dels pares no els agrada gens i pot provocar sentiments d’inseguretat, inquietud, intranquil·litat...
És normal que protestin davant de la seva nova situació, que la rebutgin i que es rebel·lin. Sovint faran rabietes, “pataletes”... També poden manifestar aquests sentiments amb plors, pèrdua de gana, trastorns del son...
Els inicis de P3 estan plens d’emocions i els infants d’aquestes edats expressen d’una manera espontània els seus sentiments mitjançant el plor. Per part del adults, hauríem d’intentar no dramatitzar i no sentir-nos culpables amb aquesta expressió natural dels seus sentiments.
Tot aquest procés d’adaptació l’haurà ajudat a madurar a fer-se més gran i més autònom, a enriquir-se amb múltiples experiències que aquest nou ambient li oferirà.